NOM: Carpats
PAÏSOS ON ES TROBA: Àustria, Eslovàquia, República Txeca, Polònia, Hongria, Ucraïna, Romania i Sèrbia
ALTITUD: 2.500 m
GEOLOGIA: Els Carpats occidentals són part de la branca septentrional de la orogènia alpina, que va ser formada a causa del tancament de l'oceà Thethys.
ACTIVITATS HUMANES: Esquiar, veure animals, escalar, anar en bicicleta, pescar, ecoturisme, alpinisme, busseig.
HISTÒRIA: Els Carpats segurament s'anomenen així per la triby dàcia dels carps, que hi vivien al vessant oriental, a Moldàvia, el nom dels quals podria provenir d'un antic terme indoeuropeu que significa "pedra".
RECURSOS QUE PROPORCIONA: Els Carpats constitueixen una de les cadenes muntanyoses més grans d'Europa, un tresor natural únic de gran bellesa i valor ecològic, així com a lloc de naixement d'importants rius. Constitueixen, a més, un important entorn ecològic, econòmic, cultural, recreatiu i ple de vida al cor d'Europa que és compartit per nombrosos pobles i països.
diumenge, 11 de desembre del 2011
diumenge, 4 de desembre del 2011
Formació de les muntanyes
Les muntanyes es formen a través d'un procés general cridat "deformació" de l'escorça de la Terra. Quan dues seccions de la litosfera xoquen, que no estan sota subducció, fa que les lloses de la litosfera siguin forçades cap avall, cap a regions més profundes de la Terra, les lloses de s'apilen unes contres altres, causant que una o ambdues lloses es doblin com un acordió. Aquest procés fa que l'escorça s'elevi, doble i deforme granment i d'origen a les serralades de muntanyes. Generalment, la formació de les muntanyes i el mantell de subducció van juntes.
Les Formes De La Terra
L’estructura de la Terra.
La Terra és una gran esfera lleugerament aplanada als pols que es divideix en tres grans zones concèntriques. La part més interna és el nucli i representa un 15% del volum total del planeta. Al seu voltant hi ha el mantell, que representa un 84% del volum de la Terra. La capa externa és l’escorça, que a penes representa l’1% del total del planeta. L’escorça, juntament amb la part superior del mantell, rep el nom de litosfera.
L’escorça terrestre.
L’escorça terrestre té una amplada molt desigual, no és llisa, sinó que forma muntanyes, valls, depressions i planes que configuren el relleu de la Terra. El relleu de la Terra, tot i que sembla estable, canvia a causa de l’acció dels agents interns i externs.
La deriva dels continents.
L’escorça de la Terra estava formada per un únic continent anomenat Pangea.El moviment de rotació de la Terra va trencar aquest únic continent i va donar lloc a les anomenades plaques tectòniques. Malgrat els moviments lents, quan dues plaques xoquen una es pot elevar i formar grans serralades, mentre que l’altra s’enfonsa fins a crear fosses marines profundes. Els punts de contacte entre dues plaques són àrees de gran inestabilitat, que es manifesta en forma de terratrèmols i volcans.
Els agents interns.
Les forces internes de la Terra provoquen els terratrèmols i els volcans. Els terratrèmols són sacsejades que s’originen a l’interior de la Terra i es propaguen en forma d’ones sísmiques. Els volcans són profunds clevills a l’escorça terrestre pels quals puja el magma. Aquest magma pot eixir a l’exterior en forma d’erupció volcànica. En les erupcions volcàniques s’expulsen gasos, cendra, pedres i lava incandescent. Aquests materials, en contacte amb l’aire, es refreden i formen els anomenats cons volcànics.
Els agents externs.
Les formes del relleu també són el resultat dels agents externs: aigua, vent, vegetació… L’aigua, principal agent modelador del relleu, pot actuar intensament i de maneres diverses: l’aigua de pluja, l’aigua glaçada, les onades, els corrents marins... El vent desgasta les roques i les erosiona. Les arrels de plantes i arbres poden ajudar a trencar les roques, però també a fixar el sòl dels vessants de les muntanyes.
Terres i mars.
Les aigües ocupen tres quartes parts de la superfície terrestre i formen tres grans oceans: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic. Alguns sectors dels oceans situats al costat de les costes s’anomenen mars (com el Carib o l’Adriàtic). Als oceans i als mars emergeixen algunes porcions de terra envoltades per aigua que s’anomenen illes, i quan s’agrupen formen arxipèlags.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

